El part és un moment especial perquè el nadó es fa visible no únicament als ulls de la mare, que passa de notar-lo a dins a veure’l fora del seu cos, sinó també per la parella i tota la família i amics. No obstant i això, el part no és una situació desvinculada de l’embaràs i ni de la posterior relació de cura i alletament del nadó. Tot és un continu:  el part dependrà molt de com hagi anat l’embaràs i la criança del nen dependrà de com hagi anat el part.

Per la majoria de mamífers, i fins i tot pels que són més propers a nosaltres com els simis, el part no sol tenir dificultats i tot el procés i la cura de les cries després del naixement el pot portar a terme la mare sola sense ajuda. En gairebé tots els mamífers, el diàmetre del cap de les cries és molt inferior al diàmetre de la pelvis i per tant no hi ha problemes mecànics perquè surti la criatura. En la dona, en canvi, la majoria de diàmetres del cap fetal són superiors al diàmetres de la pelvis. El part per via vaginal és possible perquè el cap segueix una sèrie de moviments i rotacions dins la pelvis i perquè el cap del fetus no està del tot ossificat i s’adapta. Per aquesta raó, el part sense cap mena d’ajuda és possible però sovint molt complicat.

El procés del part consta de tres períodes.

El primer període és el de la dilatació. Durant aquest període les contraccions de l’úter fan que el coll es vagi escurçant i dilatant, mentre el cap va baixant i rotant dins la pelvis. Aquest període té una duració variable en funció de les característiques fetals i maternes. La durada pot anar des d’unes poques hores fins a més de 12 hores. I la dilatació progressa fins a la dilatació completa que són uns 10 cm de diàmetre.

El segon període s’anomena període expulsiu. Comença amb la dilatació completa; el cap del fetus deixa enrere el coll de la matriu i avança per la vagina cap a l’exterior. En aquest moment les contraccions es fan més intenses i si la dona conserva una certa sensibilitat (sense anestesia o amb una anestesia peridural suau), té un desig imperiós d’apretar.  Al final d’aquest període el fetus surt a l’exterior. Com a norma general, primer surt el cap mirant avall, posteriorment surt una espatlla –la que està a nivell anterior- després la següent i finalment la resta del cos. Durant el període expulsiu, és quan es poden produir lesions en la vagina i la vulva en forma d’erosions i estrips. Els esquinços dels teixits poden ser profunds i arribar a afectar la musculatura i fins i tot l’esfínter anal provocant incontinència o fístules. Per evitar-ho, cal protegir molt bé la zona del perineu perquè s’adapti a la sortida fetal. Abans que es produeixi una ruptura important és millor fer una petita incisió. Si és possible no fem cap episiotomiaperò és preferible fer una episiotomia superficial a que es produeixi una lesió important.

A vegades el cordó pot estar embolicat en el cap o l’espatlla del nadó. Si les voltes del cordó (anomenades circulars) no estan molt apretades, les alliberem sense tallar el cordó. Un cop ha sortit el nadó, el posem sobre la panxa de la mare. Aquest és un moment molt emotiu perquè és el primer contacte que té el nadó amb els seus pares. Si la dona vol, pot intentar de posar-se’l al pit. A continuació es talla el cordó i el nen queda definitivament separat de laplacenta. Si el pare es veu en cor, pot ser qui talli el cordó.  Es fa una petita extracció de sang del cordó per fer anàlisis del grup i Rh del fetus i descartar hipòxia.  Nosaltres no agafem sang de cordó per bancs privats perquè considerem que creen una expectativa de falsa utilitat i no volem col·laborar-hi. En canvi, si que és útil recollir la sang de cordó per a bancs públics, però perquè pugui ser realment útil ha de reunir una sèrie de condicions com el de ser un cordó gruixut amb molt volum de sang. Aquesta recollida només es fa en determinats hospitals.

La tercera fase del part és el deslliurament de la placenta. Aquest procés no sol ser dolorós però si no es produeix bé té el risc de que quedin fragments de la placenta dins de l’úter i la matriu no es pugui contraure bé. Això pot donar lloc a una hemorràgia important i a la llarga podria provocar infecció. Nosaltres som especialment curosos en revisar tot el canal del part assegurant que l’úter quedi ben net. Si s’han produït lesions a la vagina o la vulva o s’ha fet alguna episiotomia, és el moment de fer hemostàsia i suturar de forma convenient.