Les revisions ginecològiques periòdiques són la manera més senzilla d’evitar malalties o de detectar-les en una fase precoç.

Què es fa en una revisió ginecològica

Mama

revisio-ginecologica-mama

Es fa una exploració de la mama i es segueixen tots els nòduls, quistos i altres alteracions que existeixin. A partir d’una determinada edat o quan hi ha antecedents de risc, es fa una mamografia  de forma periòdica. En pacients més joves, amb mames molt denses o, amb nòduls o quistos, l’ecografia de mama  resulta una exploració molt útil. Fem també, quan cal, ressonància magnètica. A les dones que tenen antecedents familiars, els hi oferim la possibilitat de fer proves genètiques per saber si tenen un risc hereditari.

Genitals externs

revisio-ginecologica-externa

Es fa una exploració de la vulva per descartar qualsevol anomalia utilitzant si cal una lent d’augment. La vagina i el coll de la matriu –que també es pot anomenar cèrvix- s’explora amb l’ajuda d’un espèculum. L’exploració resulta molt menys molesta si s’utilitza un espèculum amb una certa lubrificació, de mida i llargada adient per la pacient, i la revisió es fa sense cap mena de brusquedat. L’objectiu de l’exploració és conèixer si hi ha anomalies, descartar infeccions i fer la detecció precoç del càncer o de lesions precancerígenes.

A nivell de vulva i vagina, es produeixen sovint infeccions. Algunes poden resultar pesades i difícils de solucionar, com ara els fongs (Candida). Altres produeixen mala olor, com ara la Gardnerella vaginalis. Altres poden resultar molt doloroses i contagioses, com l’ herpes genital. Algunes donen pocs símptomes, però poden produir infeccions internes greus a la llarga i donar esterilitat, com ara la Clamídia. Altres poden ser la porta d’entrada de virus amb efectes greus com ara la Sida (HIV) i les hepatitis B o C.

Moltes malalties infeccioses es transmeten amb les relacions sexuals. Actualment, moltes persones, encara que no tinguin relacions amb més d’una persona al mateix temps, si que han tingut més d’una parella al llarg de la vida. Això pot explicar la gran expansió que té actualment un dels virus més contagiosos, el del papil·loma. Hi ha més de 100 virus d’aquesta família que afecten als humans. Alguns només fan berrugues, però altres poden produir càncer, sobretot en el coll de la matriu o cèrvix.

L’ us de preservatiu o condó, és molt útil per evitar  la transmissió de virus que estan en el fluix i en les secrecions com ara l’HIV o l’hepatitis C, però és menys efectiu de cara als virus que es transmeten per contacte com ara el papil·loma. S’ha comprovat recentment que l’ús del dispositiu intrauterí (DIU), disminueix significativament la capacitat agressiva del papil·loma a l’hora de produir càncer.

La vagina no és un lloc estèril ni ho ha de ser, però, com qualsevol ecosistema ha de tenir els microbis adients per assegurar una bona salut. A la vagina haurien de predominar un grup de lactobacils -semblants als del iogurt- que s’anomenen bacils de Döederlein. Aquests microbis mantindrien a ratlla altres organismes més agressius i mantindrien un fluix equilibrat, sense mala olor. Cal anar en compte quan es fan tractaments antibiòtics, particularment amb Amoxicil·lina perquè eliminen aquests microbis habituals i deixen el lloc lliure per a les infeccions. Molts productes d’ús habitual com el paper de vàter, el salva-slip, les compreses i determinats sabons i cremes, contenen productes que poden resultar nocius per la flora vaginal habitual i produir irritacions. Algunes robes porten fibres o colorants que tenen substàncies tòxiques o produeixen al·lèrgies. El restrenyiment crònic també pot contribuir a les infeccions vaginals freqüents, al fer que a nivell de l’anus predominin microbis més agressius que poden passar a la vagina. A més, de la vagina poden passar a les vies urinàries donant lloc a cistitis.

Genitals interns

revisio-ginecologica-interna

La mobilitat de l’úter i els ovaris es pot avaluar per tacte, per tal d’observar si hi ha enganxaments o àrees doloroses. L’ecografia vaginal és l’exploració més idònia per veure la morfologia de l’úter i dels ovaris. Permet veure la mida i posició d’aquest òrgans, observar el moment del cicle, fer una predicció  de l’ovulació i la regla, avaluar la fertilitat, i descartar anomalies i patologies. Si hi ha quistos, engruiximents, pòlips  o tumors es pot veure quines mides i característiques tenen. En dones que no tenen relacions sexuals o presenten atròfia vaginal, en lloc de fer l’ecografia per via vaginal, es fa abdominal; llavors cal retenir l’orina ja que per veure bé l’úter cal una bufeta de l’orina suficientment plena. Quan cal es pot completar l’estudi amb altres proves com la sono histerografia, el TAC o la Ressonància magnètica.

Salut general

revisio-ginecologica-general

Per a moltes dones l’únic control mèdic anual és la revisió ginecològica. Per això s’ha d’estar atent per a descartar altres problemes de salut general i si es troben dirigir a la pacient cap al metge de capçalera o a l’especialista corresponent. Si no hi ha anàlisis recents complets, és convenient fer-ne un de general. Amb una analítica ben orientada es poden detectar molts problemes no estrictament ginecològics com ara anèmia, infeccions, augment del colesterol i triglicèrids, problemes hepàtics, renals, infecciosos, diabetis, alteracions de la tiroide, etc.