angels lopez 1La meva història té una mica de retrocés, jo he tingut la criatura a finals del 2012, però anteriorment vaig tenir alguna complicació.
Sóc una dona de 37 anys amb un fill de 8, al voltant dels 34 35 anys volíem tenir un altre fill, però la vida em va donar una sorpresa, em van trobar una disfunció al cor i per tant havien de fer-me moltes proves, això va fer retardar l’embaràs. Finalment al 2011 em van posar un marca-pas, seguit l’operació em vaig quedar embarassada però malauradament vaig tenir un avort. Una vegada recuperada de totes les operacions vaig tenir una altre sorpresa, el doctor Torres em va trobar un quist a l’ovari esquerre del qual em va operar ja que després d’un tractament mèdic no va desaparèixer, amb la mala sort que va haver d’extirpar l’ovari.
Quan vaig sortir de l’operació vaig sentir por, por de no poder tenir mes fills, que era el que volíem el meu home i jo, però el Dr. Torres em va dir que era posible i que es podia intentar. Així ho varem fer  fins que finalment ho varem aconseguir.
La nostre reacció en la primera ecografia era d’angoixa ja que només volíem sentir bones noticies, i de moment tot anava bé. De totes formes vam decidir juntament amb el doctor realitzar una biòpsia de còrion degut als antecedents i vaig esperar els resultats amb molta ansietat, tenia molta por per si el feto tingués alguna anomalia o l’embaràs no anés cap a endavant.
Finalment va arribar la bona notícia, era un nen, i estava sa, això em va omplir d’alegria, per fi em sortia les coses bé, ja pensava que si no anés bé no-m’arriscaria a tenir més fills…
Durant l’embaràs, que he estat super controlada pel Dr. Torres i pel seu equip, ja que a part de la meva patologia del cor, em van detectar diabetis gestacional, cosa que no vaig portar gaire bé, he passat molta ansietat perquè no podia menjar el que volia, però pel bé del meu futur bebè vaig fer un gran esforç en respectar la dieta i vaig aprendre fins hi tot a punxar-me jo sola la insulina.
A l’últim trimestre va tornar l’angoixa a casa meva, perquè amb la eco-doppler que em va fer el doctor va veure que el reg sanguini del cordó umbilical podia no anar bé, em varem controlar molt i molt, van fer corretges i ecografies per tal de controlar l’estat del bebè ja que podia patir per a aquesta circumstància.
Finalment em van programar la cesària a les 39 setmanes de gestació per varies raons, el marca-pas, el pes del nen per la diabetis, i sobretot pel reg sanguini del cordó, així doncs el 29 d’octubre de 2012 va néixer el meu segon fill Guillem, lluitador igual o més que la seva mare.
Estic molt agraïda que deixessin que el meu home m’acompanyés durant l’operació, tot l’equip mèdic va estar molt pendent de que jo estigués tranquil.la i en el moment que va néixer el meu fill, tot el meu cos va quedar relaxat, per fi havia acabat tot, i amb un bon resultat.
L’experiència de tenir un segon fill és tan diferent al primer… també he decidit donar el pit, com al seu germà, però la veritat, ha estat molt dur portar a terme aquesta feina, ho faig gustosament, però passa factura, les males postures, el no dormir, anar sempre a tot arreu amb el teu bebé…es molt dur, crec que hem d’estar més preparades i informades per a questa etapa i que no tenim l’ajuda suficient per a dur-la a terme.
Avui dia el meu fill ja té poc més de 4 mesos, continuo donant-li el pit i cada vegada que el miro veig el miracle que el cos humà es capaç de fer.