Coneixem el Dr. Torres des de fa ja alguns anys i després d’estudiar el nostre cas, ens va informar que seria difícil concebre de forma natural de manera que vam realitzar una fecundació in vitro. Després dels dies de medicació, extracció y implantació dels òvuls fecundats, y 15 dies d’una llarga espera, el test va sortir positiu.

La primera vegada que vàrem veure el nostre fill tenia 8 setmanes de vida i ja li bategava el cor. Va ser un moment molt especial. A les 12 setmanes va ser la segona ecografia i tot es desenvolupava amb normalitat. En aquesta ecografia, en Sergio (el nostre fill) va moure la mà i el doctor ens va dir que ens estava saludant.

I així van anar passant les setmanes; tot normal. A la setmana 24, i després d’una exploració, el doctor em va recomanar repòs absolut per un problema en el coll uterí. Des de la setmana 24 fins a la 38 vaig estar estirada les 24h. Al principi va ser dur però tant el metge com el seu equip em donaven ànims, i veure que el nostre fill creixia normalment em va donar forces per continuar. El que més il·lusió em feia era anar a veure el doctor perquè així em podia aixecar i veure i escoltar el meu fill encara que ja en sentia habitualment dins meu.

A la visita rutinària de la setmana 38, després de l’exploració, el doctor sorprès em va preguntar: No tens dolors? Perquè estàs dilatada de 4 centímetres i estàs de part. Jo, la veritat, es que des de la nit anterior tenia molèsties però no les associava a les contraccions de part.

Vam anar a la clínica Quirón on ens va rebre la Marta, la llevadora. Em va trencar la bossa, em va posar oxitocina i al cap de dues hores i mitja ja vaig conèixer el meu fill. Tant el doctor com la llevadora em van ajudar molt en el treball de part, amb paraules d’ànim, i tot va resultar fàcil i satisfactori. Una experiència absolutament emotiva i dolça, que va culminar amb l’arribada del petit.

Els tres dies posteriors al part, en els que vaig estar ingressada, em varen ajudar en els meus primers dies amb en Sergio ja que tot es nou i no saps si ho estàs fent bé. Sobretot em van donar molt de recolzament i em van ensenyar moltes pautes sobre la lactància materna. Durant aquests tres dies el doctor va venir a veure’m per interessar-se pel meu estat i veure que tot havia anat bé després del part. També vaig rebre la visita de la llevadora i de la Carme.

 

MA BEBE I PARE

L’arribada a cada va ser emocionant ja que havíem marxat dos i tornàvem tres. Aviat vaig tenir la pujada de la llet, en Sergio es va agafar bé al pit i no he tingut cap problema durant aquests mesos. Des de que vaig començar a tenir llet he pogut gaudir de la lactància ja que per a mi representa una connexió molt íntima amb el meu fill, amb la qual no només l’alimento sinó que també gaudeixo de la seva calidesa i tendresa. Ara té cinc mesos i encara l’estic alimentant només amb llet materna.

Es un nen molt tranquil, rialler i afectuós. Després dels primers dies posteriors al part, em vaig notar una mica més eufòrica del normal i no aconseguia dormir gaire bé però poc a poc em vaig anar adaptant a la nova situació i em vaig relaxar per començar a gaudir d’això tan meravellós. La meva parella creu que sent el mateix que jo. Durant l’embaràs sempre va estar amb nosaltres, els tres mesos que vaig estar al llit no es va separar de mi. Després del part ens cuidava als dos i em recolzava en tot. I ara, a vegades fins i tot hem de triar a sorts qui li canvia el bolquer perquè tots dos ho volem fer. Som una gran família i n’estic orgullosa.

El meu marit diu que el nostre fill és un bebè trampa perquè és tan bo que et donen ganes de tenir-ne un altre i quan tinguis el segon segur que et surt mogut i ploraner…

Ha sigut un embaràs bastant dur però tant el doctor com el seu equip han estat aquí per resoldre’ns els dubtes i per recolzar-nos. Durant tots aquests mesos he rebut un tracte molt humà i comprensiu per part de tot l’equip del doctor i d’ell mateix, que han facilitat els moments durs i d’incertesa que he tingut aquest temps.