Ahir apareixia publicada la noticia “Neix el primer nadó d’una dona sense ovaris a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona” a la majoria de mitjans de comunicació del país. Una publicació que ha sobtat als especialistes i a l’equip del Centre Mèdic Dr. Torres i Pons, especialitzat en ginecologia i obstetrícia, i que treballa en reproducció humana des de fa més de quinze anys.

“Fa més de 12 anys que s’ha aconseguit que, en dones sense ovaris, o amb ovaris que no funcionen, neixin nens a partir d’òvuls congelats”, declara el Dr. Torres qui a més va participar en l’equip que va aconseguir els primers embarassos a Espanya el 2002 i va portar personalment el primer cas: (hemeroteca diaris) – i Human Reproduction Volume 18, Issue 7Pp. 1417-1421

Moltes dones afectades de càncer han aconseguit, un cop superada la malaltia, tenir fills gràcies a l’extracció i la congelació dels seus propis òvuls que s’han fecundat i transferit al cap dels anys. Això sense comptar que, al món, milers de dones sense ovaris es queden embarassades gràcies a òvuls donats per altres dones.

Aplaudim la consecució de l’equip de Sant Joan de Deu que sabem que fa temps que es dediquen intensament a aquest tema, però després de la noticia cal explicar la veritat. La veritat és que hi ha una llarga i profitosa experiència de conservar la fertilitat de les dones -que tenen càncer, alguna altra malaltia o senzillament envelliment- a través de la congelació d’òvuls i que aquesta és la primera opció. D’altre banda en medicina sempre s’ha de seguir la moda de l’any passat, això vol dir ser prudent i veure que no surtin efectes indesitjables com ara l’aparició de càncer en el teixit trasplantat. Un últim punt en temps de crisi: que costa obtenir un embaràs així, s’ho pot permetre el sistema de salut com una tècnica generalitzada?