Arran de la publicació en els mitjans de difusió d’un estudi de l’hospital Clínic en el que alerta sobre el risc cardiovascular del nens nascuts amb tècniques de reproducció assistida, s’ha creat una situació d’alarma que ha motivat que ens consultin molts pares i mares de fills nascuts amb tècniques de fecundació “in vitro”(FIV).

Els nens, i ara ja joves i alguns adults, nascuts després de FIV han estat seguits, lògicament, amb més atenció i han estat objecte de més proves que la resta de mortals. El treball del meu bon amic Dr. Eduard Gratacós i col·laboradors, amb qui he tingut el plaer de treballar durant molts anys i amb qui he realitzat diferents investigacions, és en aquesta línia, una aportació que dóna suport al que s’havia trobat en estudis precedents.

Cal destacar que els treballs inicials del professor Urs Scherrer i altres científics suissos, que van començar el 2007, ja van detectar un augment en la rigidesa d’algunes artèries en els nens FIV. Entre les proves que van fer, una de força espectacular va ser la de mesurar diferents paràmetres cardiovasculars i analítics a nens i preadolescents -comparant els nascuts a través de FIV amb nens semblants concebuts de forma natural- a nivell del Jungfraujoch, a 3.417 metres d’altitud, on hi ha l’estació de tren més alta d’Europa i l’aire té menys oxigen. També van fer diferents estudis amb ratolins de laboratori.

L’origen del problema es relacionava amb la manca de diferents substàncies, que es troben en mínimes quantitats en l’ambient matern, però que no es trobaven, en aquell temps, en el medi de cultiu del laboratori, com per exemple la metionina. La manca d’aquestes substàncies seria la responsable de canvis en l’expressió dels gens (epigenètics).

Aquests treballs van ser objecte d’un reportatge de la televisió suïssa emès el 4 abril del 2012 que va merèixer el premi “SUVA des médias 2012” i que recomano visualitzar: Menances dans l’éprouvette 

Els medis de cultiu dels embrions han anat evolucionant des d’abans de l’any 2000, època en que van ser concebuts els primers infants estudiats per Urs Scherrer, fins a l’actualitat, on ja s’han afegit molts complements. Els controls són també molt estrictes. És d’esperar, per tant, que els nens nascuts de FIV avui en dia, amb els medis actuals de cultiu d’embrions, tinguin menys risc. És difícil, però, que el laboratori reprodueixi exactament el medi natural. Tal com passa amb la llet materna comparada l’artificial.

Tampoc és segur que en un embaràs espontani, la mare realitzi una alimentació correcta i eviti els tòxics. Cada cop hi ha més evidències que demostren la importància de l’estil de vida i de la nutrició, no únicament en les primeres etapes de la vida, sinó durant tot l’embaràs, alletament, infància i més enllà, per tal de prevenir les malalties cardiovasculars, les degeneratives i el càncer.

Dr. Torres Pons. Ginecologia. Reproducció Humana.