Aran 1 anyPRIMER TRIMESTRE

El divendres 8 d’agost després de sopar em dono compte que alguna cosa és diferent dins meu i el dilluns següent em faig la prova d’embaràs que em surt positiva, la embolico i li  regalo al meu home quan arriba de treballar, s’emociona molt!

Cap a finals d’agost estic esgotada físicament, estem de càmping i tinc molta son durant el dia i per les nits començo amb l’insomni que m’acompanya al llarg de l’embaràs…

I.            Setmana 7 – La primera ecografia és molt emocionant, havia tingut un avortament uns mesos abans a la setmana 6 i tinc molta por de que l’embaràs no tiri endavant, així que en el moment de sentir-li el cor em salten les llàgrimes… li envio un mms amb la foto del bitxito a la meva parella ja que està de viatge fora i ell té que parar el cotxe perquè es posa a plorar de l’emoció… El doctor Torres em diu que surto de comptes el dia 17 de abril de 2009.

Diumenge 28 de setembre tenim un dinar familiar, així que aprofitem per donar la notícia als pares i germans, s’alegren molt, ja que és el primer embaràs de la família.

Setmana 12 – Fem la segona ecografia, és la primera vegada que el meu home hi és, el bitxito sembla que ens saludi amb la ma!!!

SEGON TRIMESTRE

13 Setmanes – Començo a notar bombolletes que es mouen en diferents zones de la panxa, ja no tinc tanta son i començo a tenir més energia. Em trobo molt bé físicament.

A mitjans de desembre noto les primeres petades! Quina emoció… sento una connexió més gran ja que ara interactua amb mi.

Ecografia morfològica de les 20 setmanes em confirmen que és un nen! Jo estava convençuda que tindria una nena així que em sorprèn molt!

TERCER TRIMESTRE

Continuen les petades i cada cop més intenses, tinc punxades quan em tombo de cantó. Mica en mica començo a estar més cansada, a vegades tinc cremors i cada cop més dolors al lumbago, i cap al final una ciàtica permanent. La panxa és enorme i l’Aran no para de fer petades tot el dia, a vegades em fa mal i tot quan em dóna cops a les costelles.

Setmana 28 – Em costa estar còmode, al llit només puc dormir pel cantó esquerra però si tinc cremors m’he d’assentar. M’apreta molt la panxa. És emocionant quan noto el peu i li apreto cap a dins… és com si juguéssim!

Setmana 29 – Em faig la eco doppler, el nen pesa ja 1,750 kg. El doctor Torres em diu que segurament pesarà més de 4kg, i em renya perquè diu que menjo massa, i que si continuo així em costarà molt de treure… Sempre em fa la punyeta sobre el pes, i jo li segueixo el joc i intento fer-lo riure, quasi sempre ho aconsegueixo!

Un dia ens assentem amb la Carme, és molt maca i em dona les opcions dels hospitals a la hora del part i la llista del que hauré de portar. Li puc fer tot tipus de preguntes sobre els dubtes que tinc i me les resol totes.

Setmana 32 – Em faig la eco 4D, és molt emocionant veure com es mou! No para de xupar-se les mans i el peu! La Elisenda es porta molt bé i ens deixa una bona estona mirant-ho.

Setmana 37 – L’Aran pesa 3,500kg!!! A la última eco em diuen que el cor és fort, tinc el coll de l’úter tancat encara i m’he engreixat de moment 14kg, el ginecòleg em renya, em diu que si continuo així l’Aran pesarà uns 4,250kg i em programa corretges i tacte pel divendres següent.

L’Aran es mou molt i em fa mal! No para de fer petades… Ara ja està a la part esquerra, és la millor pel part em diu el doctor…

Setmana 39+5 – He anat al ginecòleg a fer-me les corretges i el tacte, en ¾ d’hora només he tingut una contracció… del tacte m’ha dit que tinc el coll de l’úter tancat i sense dilatar, si ara mateix haguéssim de programar el part hauria de ser per cesària. Per mi és molt important tenir un part vaginal. Ara vaig cada dia a caminar pel passeig: matí i vespre, però segueix sense encaixar-se.

Sembla que no hi cap dins la panxa perquè està contínuament donant-me petades, però tot i així l’Aran no vol sortir!

 

PART

L’Aran neix el dimarts 21 d’Abril del 2009, jo havia sortit de comptes amb 40 setmanes el divendres anterior dia 17, el Dr Torres m’havia dit que estava verda, verda.

Començo amb contraccions la nit de diumenge a dilluns, son irregulars però a mig matí del dilluns les contraccions ja son cada mitja hora. A mitja tarda anem cap a l’Hospital Quiron i em diuen que no he dilatat gens i que torni cap a casa, em recepten buscapina que es veu que ajuda a dilatar. El dilluns per la nit ho passo fatal, les contraccions son cada cop més seguides (cada 15 minuts) i em fan un mal insuportable, a les 2h de la matinada no puc més i anem cap a l’hospital, allà em diuen que estic només d’1cm dilatada i que si fos de Barcelona m’enviarien cap a casa, però al ser de fora m’ingressen. Ens pujen a l’habitació que son les 3h de la matinada i jo tinc contraccions cada 10 minuts, cap al matí son ja cada 4 minuts i no puc més, estic esgotada, quan venen les contraccions el meu home em fa massatges als ronyons per pal·liar una mica el dolor, les contraccions em duren 1 minut i els altres 3 m’adormo del cansament i el dolor…

La llevadora que m’ha tocat de l’equip del Dr Torres es diu Esther, ens acompanya tota l’estona, a primera hora del matí ja ha trucat al ginecòleg per dir-li com em trobo, i el va informant sovint per telèfon. Pel matí vaig el vàter i trec part del tap mucós.

Per fi a les 12h em baixen a la sala de dilatació (tinc 3cm) i em posen l’epidural, que per cert: és el millor invent que han fet mai!!! Per fi puc descansar una mica, allà em trenquen aigües, són calentes i abundants, i acabo de treure la resta del tap mucós i em posen oxitocina que ajuda a dilatar.

Vaig dilatant, però el problema que hi ha és que al venir tan gran l’Aran, està molt amunt i no s’encaixa bé. A les 14h ve el meu ginecòleg, el Dr Torres Pons, quan el veig m’emociono, no ser si és perquè em sento més segura al veure la cara que m’ha acompanyat tot l’embaràs o de si és per donar-me compte que ja està arribant la hora, però es una gran tranquil·litat per mi, em fa el tacte i em surt pipi! Al tenir l’epidural posada no em dono ni compte, però em diu: “ui, te m’has orinat a la mà!” és un moment una mica còmic, així que per no tenir més accidents em sonden. Després del tacte decideixen donar-me una oportunitat ja que he patit molt per arribar fins aquí, així que esperen fins les 15h per veure si ja s’ha baixat una mica. A les 15h em tornen a mirar, estic quasi de 10cm i l’Aran ha baixat una micona, així que decideixen entrar a la Sala de Parts, dient-me això si, que jo hauré de fer gran part de la feina.

A les 15h entro al paritori, estic apretant amb totes les meves forces, em posen anestèsia epidural per tercera vegada, però tot i així  queda una zona dels ronyons dret desperta i aguanto aquest gran dolor cada cop que ve una contracció. Quan ja no puc més de lo cansada que estic, em posen oxigen per recuperar forces i fem una parada de 10 minuts. Finalment, amb l’ajuda de les espàtules i d’apretar amb forces, a les 16.20h surt l’Aran amb 4,130kg i 52,5cm. Me’l posen a sobre un moment, i després el porten a la taula on li espiren els conductes i li posen oxigen (al ser tan gran ho solen fer). A mi em cus els punts el Dr Torres.

Una hora després pugem a l’habitació, me’l posen a la teta i de seguida s’enganxa, és al·lucinant, una experiència inoblidable…

Van estar dos dies donant-li un suplement de biberó ja que al ser tan gran solen tenir problemes de sucre, i al estar baix en necessitava, però tot i així seguia xumant com un boig cada cop que me’l posava al pit.

Vam estar a l’Hospital Quiron fins divendres al migdia que ens van donar l’alta, hi vam estar molt bé. El Doctor Torres Pons va venir cada dia a mirar-me els punts, en vam quedar encantats igual que de l’equip de planta, tant infermeres com l’equip de pediatria van ser molt professionals.

L’experiència de l’embaràs va ser molt bonica, i la del part dura i intensa, tot i així en el moment que em van donar l’Aran en braços va ser el moment més feliç de la meva vida, i el regal més gran juntament amb els sentiments que m’ha fet sorgir de protecció, estimació i felicitat quan el miro.