A les 16-17 setmanes a través de l’amniocentesi, es poden fer estudis més amplis des del cariotip fetal amb tots els cromosomes (22 parells de cromosomes més els sexuals) a estudis de malalties genètiques menys habituals. L’amniocentesi comporta un risc menor que la biòpsia corial però el resultat s’obté més tard. Per a moltes pacients fer-se l’amniocentesi és una decisió voluntària, sense indicació medica, per descartar anomalies fetals i viure un embaràs més tranquil.

A les 20 setmanes es fa una ecografia morfològica en la que es mira de forma pautada tots els òrgans per descartar malformacions en la seva forma o estructura. No sempre es poden veure totes les anomalies. En aquesta ecografia es confirma el sexe fetal. És convenient també avaluar el coll de la matriu perquè si és molt curt hi ha més possibilitats de part prematur. Si hi ha una malformació greu es pot optar per interrompre l’embaràs sempre d’acord amb els terminis i condicions de la legislació vigent.

A partir de les 24 setmanes, si no s’ha fet abans per una situació de risc, es fa la prova de cribatge de la diabetis gestacional anomenada Test d’ O’Sullivan. Aquesta prova consisteix en fer una analítica de sucre abans i una hora després de donar una dosis de glucosa. Si la prova és positiva, no vol dir que hi hagi diabetis, sinó que s’ha de fer una prova més laboriosa en dejú (requereix tres hores i quatre extraccions) anomenada Corba de Glucèmia.

A cada visita anem controlant el pes i la pressió arterial, l’alçada uterina i vigilem que el coll de la matriu no estigui escurçat o dilatat.

Durant aquest període continuem fent controls analítics, adaptats a cada pacient, sobretot per descartar infeccions i anèmia.

Si la dona és Rh negativa pot ser convenient que s’administri una dosi de gammaglobulina anti-D.