El part normal es sol presentar a les 38 setmanes de l’ovulació. Per tradició el temps d’embaràs es compta des de l’última regla normal -14 dies abans de l’ovulació- per això l’embaràs dura 40 setmanes (280 dies). A nivell mèdic es considera que un part és a terme si té lloc entre les 37 i les 42 setmanes. Abans d’aquesta data es considera preterme i després d’aquesta data posterme. En els embarassos múltiples, la data de part serà abans -37 setmanes seria el més habitual per l’embaràs de bessons- i s’avançarà més segons hi hagi més fetus.

Segons la nostra experiència, si l’embaràs està ben datat, és a dir, si s’ha fet una ecografia cap a les 7 setmanes –moment en que es pot calcular amb molta precisió la data d’ovulació i per tant el temps real d’embaràs- el part, en la majoria de dones,  tindrà lloc entre les 38,5 i les 40, 6 setmanes.

El treball de part sol començar per contraccions de l’úter que es produeixen a intervals regulars i es van repetint encara que la dona reposi. Al principi poden ser d’una contracció cada 10 minuts però l’interval es va escurçant fins a ser de 3-4 contraccions cada 10 minuts. La intensitat de les contraccions també sol anar en augment. Les contraccions de part es distingeixen de les que es produeixen com a reaccions de l’úter degut als moviments fetals perquè aquestes últimes no són regulars i solen desaparèixer amb el repòs. La pressió del cap del fetus sobre el coll de la matriu pot donar unes molèsties semblants a les de la regla però sovint no signifiquen que el treball de part s’hagi iniciat. En  les dones que tenen el seu primer part, les contraccions fan que el coll de la matriu primer s’escurci en la seva llargada i després es vagi dilatant. Mentre passa això, el cap fetal va baixant en la pelvis alhora que es flexiona i rota. Perquè el part es pugui dir que està en marxa hi ha d’haver un ritme de contraccions regulars i una dilatació de com a mínim 2 cm. En les dones que ja han tingut fills, el procés pot ser una mica diferent.