A vegades es trenca la bossa amniòtica –trencar aigües- de forma espontània i surt el líquid a l’exterior, en ocasions de forma aparatosa. Si es trenca la bossa sense que apareguin contraccions de part es considera una ruptura prematura de membrana i si l’embaràs està avançat, caldrà ajudar a que el part es posi en marxa; si no ho ha fet espontàniament passades unes hores per evitar el risc d’infecció.  Si les aigües són clares, com una mena d’orina, és un signe que el fetus està en bones condicions. Una de les complicacions que es poden donar al trencar-se la bossa, és que surtis el cordó umbilical a vagina, circumstància que comprometria l’oxigenació del fetus i en la que cal actuar immediatament. Això no sol passar si el cap està ben encaixat.

En els últims temps de l’embaràs i particularment en el part, l’activitat fetal sol disminuir. No obstant això, si la dona nota una disminució brusca i important dels moviments fetals hauria d’acudir a un control d’urgències ja que pot ser un signe d’hipòxia. Davant del qualsevol dubte cal comprovar que el fetus està bé mitjançant cardiotocografia fetal (“corretges”) o ecodoppler.

Un cop el part està en marxa, es mira periòdicament que l’evolució de la dilatació i posició sigui correcta i que el fetus suporti bé l’esforç que suposa el treball de part. El control es sol  fer mitjançant l’exploració manual i el registre de la freqüència cardíaca fetal i dinàmica uterina (contraccions). L’experiència del ginecòleg i de la llevadora són decisius per assegurar que tot vagi bé i poder actuar ràpidament davant possibles complicacions. Quan hi ha una patologia materna de risc, cal estar  especialment atent en el control de la mare.