Moltes parelles o dones gestants no tenen cap preferència, de nen o nena, a l’hora de tenir un fill. Fins i tot, algunes no volen saber el sexe del fill durant l’embaràs. Altres, en canvi, desitgen vivament o bé tenir un nen, o bé tenir una nena. En la nostra societat, aquest anhel es fa més palès quan tots els fills anteriors són d’un mateix sexe. La majoria de persones voldrien una família equilibrada, amb nens i nenes. Sovint es renuncia a tenir un nou embaràs davant la possibilitat de tornar a tenir un fill del mateix sexe que els precedents. El voler un fill d’un o altre sexe és un anhel  molt antic en la història humana i ja els textos antics descriuen mètodes per aconseguir el fill del sexe desitjat.

Els mètodes naturals no suposen cap manipulació ni d’embrions –que és el punt que podria generar debat ètic- ni tan sols d’espermatozous. El seu us entra plenament dins l’esfera de les decisions personals i no perjudiquen absolutament a ningú.

El problema és que l’efectivitat d’aquests mètodes és dubtosa, sobretot perquè la seva avaluació correcte resulta difícil. Hi ha múltiples factors que influeixen i no sempre es poden controlar. Això no vol dir que, a mesura que augmenta el nostre coneixement dels fenòmens biològics que passen al voltant del procés reproductiu, no siguem capaços donar una informació més fiable i exacte.

Una part important de la nostra feina és la divulgació dels coneixements en el camp de la reproducció humana.