parella

Sou moltes les parelles o dones que us agradaria poder escollir el sexe del vostre bebè. Sabeu que és possible? Des del Centre Mèdic Dr. Torres us hem preparat aquest estudi perquè conegueu les diverses maneres de fer-ho.

Vols saber quins són els mètodes més efectius? a més dels mètodes tècnics n’hi ha d’altres que us poden ser molt útils alhora de planificar el sexe del vostre futur fill/a.

 

Mètodes tècnics.

La selecció del sexe del fill és segura mitjançant el diagnòstic genètic de l’embrió abans de transferir-lo a l’úter. Però això requereix fer una fertilització in vitro i després analitzar una cèl·lula de cada un dels embrions obtinguts per estudiar els cromosomes –així es pot saber el sexe i descartar a més a més anomalies cromosòmiques, com es faria amb l’amniocentesi.

En alguns països aquesta tècnica està limitada a la detecció de malalties lligades al sexe; en altres, es pot fer més àmpliament per aconseguir famílies equilibrades –quan ja hi ha 2 o mes fills d’un mateix sexe en una família i es vol tenir un de sexe diferent; finalment, en un altre grup de països es pot utilitzar lliurement, si es té un fill, per tenir un segon de sexe diferent –la parelleta- o simplement, encara que sigui el primer, per decisió de la dona o la parella. Aquesta tècnica a més del cost i de la dedicació que suposa, té com a inconvenient el poder generar embrions “sobrants” del sexe no desitjat.

Sense arribar a un 100% de seguretat, sabent que el sexe el determinen els espermatozous –que serien X per les nenes i Y pels nens, un mètode més senzill i gens agressiu per la dona és el de separar els espermatozous segons el sexe –hi ha diferents tècniques- i utilitzar la mostra del sexe desitjat per fer una inseminació. Això és molt més simple i econòmic i no hi ha embrions “sobrants”. Amb aquest procediment, es pot aconseguir fins un 90% d’èxits quan es busca nena i una mica més baix quan es busca nen. Aquest sistema no permet, lògicament, fer altres estudis per descartar anomalies del cromosomes –com ara la síndrome de Down. Aquest mètode es pot combinar amb l’anterior per disminuir el nombre d’embrions “sobrants”.

A més d’aquests mètodes, en que hi ha poca o molta intervenció de laboratori i que poden estar limitats per aspectes legals en alguns països, s’han descrit altres sistemes en que no cal utilitzar cap laboratori i que analitzem a continuació.

Mètode de Shetlles: controlar el moment exacte de l’ovulació.

Parteix de l’observació biològica que els espermatozous Y i X tenen propietats diferents. Els primers (Y) són més petits, més ràpids però viuen menys. El segons (X) són més grans, viuen més temps, però són més lents. Si vols tenir una nena, cal tenir relacions 3 dies abans de l’ovulació i parar. Si vols tenir un nen, el dia mateix de l’ovulació. Tenint en compte que les possibilitats estadístiques de tenir nen o nena estan al voltant d’un 50%, l’inventor del mètode va dir que tenia un 75% d’èxits per aconseguir nena i un 80% per aconseguir nen. Encara que alguns han dit que amb aquest mètode es pot obtenir el nen del sexe desitjat fins en un 90% dels casos.

Segons la nostra experiència els resultat d’aquests mètode poden millorar molt quan el control de l’ovulació la fa un ginecòleg expert mitjançant ecografia i algun anàlisi hormonal i la parella compleix exactament les indicacions que li fa el metge. Utilitzar les tires l’LH en orina també pot predir l’ovulació dos dies abans però no tres com es requereix per buscar una nena, no obstant perquè funcioni cal coneixer l’ovulació amb un error de poques hores i que els espermatozous siguin normals, en quantitat i mobilitat, que el fluix vaginal sigui el convenient pel sexe que es desitja

Mètode O+12 (oh plus twelve): estudiar les condicions del coll de l’úter després de l’ovulació.

És un mètode per tenir nenes. En aquest cas, al contrari del que es proposa en el mètode anterior, es tracta d’anar molt més enllà de l’ovulació. Es basa en la teoria de què les condicions del coll de l’úter –moc, posició, obertura- es tornen ràpidament adverses pels espermatozous després de l’ovulació. La secreció de progesterona que es desencadena a l’ovari un cop s’ha produït l’ovulació canvia aquestes condicions en qüestió d’hores –els defensors del mètode ho situen a partir de les 12 hores. Aquestes condicions més difícils afavoririen els espermatozous X, que són més resistents i per tant la possibilitat de tenir una nena. Aquest mètode es complementa per part de l’home en evitar l’ejaculació, com a mínim 7 dies abans de les relacions per buscar nena.

Des del Centre Mèdic no tenim coneixement de què aquest mètode hagi estat avaluat científicament. Encara resulta més difícil de controlar que el mètode de Shetlles, perquè aquí cal determinar el moment de l’ovulació amb un error mínim d’hores. Es podria aconseguir controlar-ho amb seguiment per un ginecòleg expert en fertilitat.
Al menys la teoria de què els espermatozous X poden resistir condicions més adverses que els Y resulta creïble. També sabem, per estudis estadístics de població, que en situacions de guerra i crisis greus neixen més nenes que nens. Això lligaria amb la idea de que les condicions adverses afavoreixen les nenes.

Altres mètodes

Per tenir una nena

  1. En les relacions sexuals buscar posicions amb poca penetració –posició del missioner, per exemple.
  2. Evitar l’orgasme abans de l’ejaculació
  3. Mesures per augmentar l’acidesa vaginal
  4. Dieta: Verdures, cereals integrals, carn, dolços, blat de moro i nabius (“arandanos”)

Per tenir un nen

  1. Buscar la penetració més profunda en les relacions sexuals –home situat a l’esquena de la dona
  2. Orgasme femení previ a l’ejaculació
  3. Mesures per fer el fluix vaginal més alcalí
  4. Dieta: Aliments i begudes energètiques; xocolata, un cafè abans de tenir relacions

nen o nena