L’avortament legal va anar  pujant a Catalunya després de la despenalització el 1985, fins arribar a un màxim de 26.932 casos l’any 2009. Des de llavors ha anat baixant fins a 21.956 casos el 2012. Això suposa una disminució del 18%.

El nombre de dones que no eren residents i venien a avortar a Catalunya, també va anar pujant amb els anys, arribant al màxim l’any 2008 amb 1.928 dones. Des de llavors les dones que avorten en centres catalans però no resideixen al país ha baixat amb un mínim de 1.140 el 2011. Això suposa una disminució d’un 41%.

L’entrada en vigor de la llei de terminis del 2010, no ha suposat cap augment del nombre d’avortaments. Al contrari aquests han anat disminuint.

Més del 80% dels avortaments amb embrions o fetus normals tenen lloc abans de les 9 setmanes. Amb la llei actual n’hi ha prou amb la decisió lliure de la dona per autoritzar aquests avortaments. Abans de la llei del 2010, es feien els mateixos avortaments o més, sovint en setmanes més avançades de l’embaràs, i es substituïa el que era una decisió de la dona per un dictamen mèdic en que s’aplicava l’eufemisme de “perill psíquic per a la salut de la dona” per justificar l’avortament.

El descontrol anterior al 2010 va provocar denuncies de que s’havien matat fetus normals en etapes avançades de l’embaràs, fetus que ja estaven en condicions de viure per si mateixos fora de la mare. Un exemple de laxitud i hipocresia en aquest període és que un nombre significatiu de dones de països que tenen lleis amb terminis molt més avançats venien a avortar a Barcelona. Des de que es van denunciar aquests casos i amb la regularització del 2010, ha disminuït molt aquest turisme de venir a avortar a Catalunya.

Les lleis objectives i realistes resulten en la pràctica més restrictives que el descontrol i les lleis basades en la hipocresia.

avo3

 

avo

avo2

 Us adjuntem també el registre complet de dades sobre la interrupció de l’embaràs a Catalunya i Espanya durant l’any 2012.