INCONTINENCIA ORINALa incontinència d’orina és una patologia molt freqüent en la dona, sobretot després de la menopausa. Es considera que un 35% de les dones a partir dels 60 anys tenen incontinència. En la majoria de les dones, l’emissió involuntària d’orina es produeix al fer una activitat física que augmenta la pressió intrabdominal: per aquest motiu s’anomena incontinència urinària d’esforç. A més de l’aixecar o moure pesos, el saltar, riure, tossir i esternudar, poden desencadenar el fenomen. Al final de l’embaràs i en els primers mesos després del part també pot haver-hi incontinència urinària. Un altre tipus d’incontinència, la urgència miccional, es relaciona més amb problemes neurològics.

La incontinència urinària pot provocar irritacions de la pell si la dona ha de portar compreses o bolquers de forma continuada. A conseqüència d’això també es poden produir infeccions vaginals i cistitis. El principal problema, però, és la pèrdua de qualitat de vida que comporta. A nivell de la vida social en general, però encara més si la dona ha de portar a terme una activitat professional.

Podem diagnosticar el tipus d’incontinència i la seva gravetat a través d’una prova que es diu urodinàmia.

La principal mesura per evitar la incontinència urinària d’esforç és la prevenció.  Per aquest motiu, nosaltres mirem d’evitar els parts vaginals molt traumàtics, sobretot els que comporten períodes d’expulsiu molt llargs –quan s’ha arribat ja a la dilatació completa, amb fetus grans i la  utilització d’instrumental com ara el fòrceps, si no és necessari. Mirem de cosir els estrips que s’hagin produït de forma adequada –sempre és millor una episiotomia petita que un gran estrip. Insistim molt en la recuperació de la musculatura abdominal i del sol pelvià a través d’exercicis hipopressius. Ja en etapes posteriors i sobretot a partir de la menopausa, s’han d’evitar les activitats físiques que comportin augment de la pressió intrabdominal, ja que augmenten el diàmetre de la panxa, separant els músculs de la línia mitjana i tiren els òrgans de la pelvis cap avall.  Enlloc d’això, cal fomentar totes les activitats i exercicis que donin disminució de la pressió abdominal.

Un cop apareix la incontinència es tracta segons el que aconsella l’estudi d’urodinàmia.