La vagina no és una zona estèril i conté els seus propis microbis que fa que constitueixen un ecosistema que es pot veure alterat per diferents factors com els antibiòtics, dietes desequilibrades (alt contingut en sucres), i productes que poden ser agressius  com alguns sabons, desodorants, etc.

La zona vaginal i per extensió la bufeta urinària es troben molt pròximes a la regió anal, això fa que els microbis de la zona de l’anus puguin colonitzar fàcilment la zona de la vulva, vagina i fins i tot la bufeta de l’orina provocant-hi infeccions.

Les infeccions vaginals es caracteritzen sovint per pruïja o picor i augment del fluix vaginal, aquests símptomes donen molta incomoditat i poden aparèixer lesions doloroses com en l’herpes genital. No sempre que hi ha pruïja és indicatiu d’infecció ja que pot ser provocada per molts motius, des d’un teixit a un producte irritant. És important abans de fer cap tractament realitzar un cultiu vaginal, una prova molt senzilla i indolora que permetrà al professional indicar un tractament més específic i per tant més eficaç.

No solen ser molt greus, però això no vol dir que no puguin ser-ho, al ser molt comuns ocasionen mal estar, incomoditat i consultes freqüents. Malgrat que no solen ser greus, al donar-se molts casos sempre n’hi ha algun que es complica i ocasionar problemes més importants.

Amb les relacions sexuals el risc d’infecció s’incrementa. En primer lloc perquè  l’altre persona pot tenir gèrmens propis que encara que a aquesta no li provoquin infecció pot fer-ho en l’altre persona. La pràctica de relacions anals facilita les infeccions. El procés natural d’infecció seria de l’anus a vagina i de vagina a bufeta, és un procés ascendent.