Les infeccions de la vulva i la vagina més freqüents són les següents:

La càndida és un grup de fongs que es pot trobar en moltes persones en el sistema digestiu, des de la boca als intestins. Aquest fong actua de forma oportunista i en persones que tenen una immunitat normal només envaeix els teixits quan es troba en unes condicions favorables. És més freqüent entre el final de la regla i la ovulació. Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen la infecció per càndida el més important és l’alteració de la flora de la vagina a conseqüència de la presa d’antibiòtics, com ara l’amoxicilina o ampicil·lina, l’ús de paper de vàter per eixugar-se, teixits artificials en la roba interior o l’ús de sabons molt agressius. També es transmet a través de les relacions sexuals i l’afavoreix la calor i la humitat. Per això és important no portar molta estona el banyador mullat. La infecció per càndida pot ser molt molesta i provocar una gran incomoditat. És important tractar-la de manera local, ja sigui en òvuls, comprimits, crema o pomada, i oral els dos membres de la parella alhora. Cal tenir insistència  per eliminar-la ja que recidiva amb molta facilitat.
En les embarassades que presenten una immunitat disminuïda i no poder fer ús d’alguns tractaments pot ser més difícil d’eliminar.

Vaginosis bacteriana: La vagina conte diferents microorganismes la majoria dels quals són del tipus lactobacils, similars als del iogurt. La presència d’aquests actua com una línia defensiva de protecció davant altres microorganismes que poden resultar nocius. Quan es trenca aquesta defensa poden proliferar altres microbis com ara Gardnerella Vaginalis, que produeix sovint mala olor del fluix, o bacteroides, Mycoplasma i microbis de l’anus com ara E.Coli i Estreptococs. Cal tractar aquestes infeccions per la incomoditat que ocasionen però sobretot s’ha de mirar de restablir la flora bacteriana de la vagina. La presència d’aquestes infeccions pot alterar les cèl.lules del coll de la matriu i dificultar el diagnòstic de la displàsia o càncer de cèrvix.
Una situació que mereix una atenció especial per la seva importància en l’embarassada seria el de l’Estreptococ Agalactiae 

La infecció per Trichomones és produïda per un protozoo que dona símptomes inflamatoris a vagina, uretra i cèrvix amb sensació de cremor i fluix de color verdós líquid. Cal fer un tractament per eliminar aquest paràsit.

La Chlamydia és una infecció bacteriana que pot afectar als genitals i als ulls. És una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents. A moltes dones no produeix cap símptoma extern ja que la infecció és dona de manera interna provocant una inflamació de les trompes i provocar la obstrucció d’elles. Això pot provocar a la llarga problemes d’esterilitat. A vegades pot donar dolor en les relacions sexuals i micció urgent. Es pot tractar de forma senzilla amb antibuiòics.

L’Herpes genital està provocat més freqüent pel virus de l’herpes tipus 2 però també pel tipus 1 que és el que provoca panses als llavis i la boca. Produeix una lesió tipus vesícules (butllofes) que solen ser força doloroses. El virus de l’Herpes persisteix tota la vida però si es diagnostica es pot tractar la infecció ràpidament sempre que es produeixi i mantenir-la a ratlla. Es contagia amb les relacions sexuals.