infeccionsÉs un tumor extraordinàriament freqüent ja que afecta entre el 20 i el 40% de les dones en algun moment de la seva vida. Malgrat que les cèl·lules del tumor presenten anomalies cromosòmiques en la meitat del casos, té un baix percentatge de malignització. La forma maligna s’anomena sarcoma i sol ser agressiu i de mal pronòstic. Alguns poden tenir un grau de malignitat intermèdia.

Encara que siguin benignes poden donar problemes, que sovint depenen de la posició i la mida. Si estan a la part interna de la matriu (miomes submucosos) normalment s’han de treure. Aquesta intervenció la solem fer per histeroscòpia i normalment no cal ingrés hospitalari. Els miomes poden donar anèmia, ja que a més de consumir sang ells mateixos, poden provocar regles més abundants o pèrdues fora de les regles. Si es fan molt grans poden comprimir altres òrgans i donar problemes. En cas d’embaràs, poden duplicar les seves mides i complicar la gestació.

Els miomes es poden controlar molt bé per ecografia vaginal i seguir la seva evolució. Els miomes s’han d’intervenir si tenen un creixement molt ràpid –perquè no poguessin ser malignes- donen molèsties o provoquen problemes, com ara anèmia. Segons l’edat de la dona i si vol o no tenir més fills, s’ha de recomanar el tractament més adequat per a cada persona. Els tractaments que proposem poden anar des d’una histerectomia a una embolització. Cada un té els seus pros i contres. Mirem de conservar els ovaris funcionant, sempre que sigui possible. El treure la matriu, que s’anomena histerectomia,  fa desaparèixer la regla, però no provoca la menopausa. La menopausa es produeix quan els ovaris deixen de funcionar, independentment del que faci la matriu.

Abans d’un embaràs cal avaluar bé si és millor intervenir o assumir l’embaràs amb els miomes, amb el risc que comportarà el creixement del mioma.