menopausa

L’última regla inicia l’etapa de la menopausa. En el nostre medi es produeix, de forma normal, al voltant dels 50 anys; es consideraria normal entre els 45 i els 55 anys. El fet de que no es produeixi la regla és conseqüència de l’aturada –que en aquest cas seria definitiva- de la producció hormonal de l’ovari. En dones que no tenen úter –histerectomia prèvia- la menopausa es sospita quan apareix la simptomatologia específica i es comprova amb ecografia dels ovaris i analítica hormonal. Si es produeix abans del període habitual i no es tracta pot comportar alguns riscos per la salut –el més conegut seria el de l’osteoporosi. En dones que tenen pèrdues més enllà dels 55 s’ha de descartar l’existència de tumors o situacions pre-cancerígenes.

La Menopausa és una etapa de la vida de la dona, en que s’atura l’activitat hormonal dels ovaris i com a conseqüència desapareix la regla. En dones grans que tenen úter, la menopausa es refereix també a l’edat en que van tenir l’ultima regla. Quan una dona de més de 40 anys passa mesos sense tenir la regla -i no està embarassada- a la vegada en que nota canvis en el seu organisme, com poden ser “fogots”, sequedat vaginal, etc, ha de pensar en la possibilitat que no estigui entrant en la menopausa. Es pot confirmar aquesta situació mitjançant anàlisis hormonals i ecografia ginecològica.

Els controls anuals habituals es complementen amb altres mesures. Després de la menopausa hi ha tendència a augmentar de pes. Si no es controla la dieta i es fa activitat física regular, augmenten el colesterol i els triglicèrids. Moltes dones tenen simptomatologia relacionada amb la manca de producció d’estrògens i progesterona. Són habituals les calorades o “fogots” sovint amb sudoració i que poden ser independents de la temperatura ambiental i dificultar la vida professional. També hi ha sovint sequedat vaginal i insomni. L’atròfia vaginal pot donar dolor al tenir relacions sexuals i agreujar problemes d’incontinència d’orina. Els ossos tendeixen a descalcificar-se, la qual cosa, en dones propenses i mal alimentades, pot portar a una situació d’osteoporosi, amb pèrdua de talla, deformacions i risc augmentat de fractures.

El ginecòleg pot ajudar a que aquesta etapa de la vida de la dona transcorri amb bona qualitat i s’evitin patologies. Es pot controlar l’evolució, afegint algunes determinacions en les anàlisis periòdiques i fer proves específiques com ara la densitometria òssia. Els símptomes incomodes que segueixen sovint a un aturada brusca de l’activitat ovàrica es poden suavitzar fent que la disminució hormonal es doni de forma progressiva. Si es fan tractaments  amb coneixement, amb dosis mínimes i personalitzats, s’aconsegueix una gran millora de la qualitat de vida amb un mínim risc. El tractaments locals amb cremes vaginals, si es fan regularment i abans de mantenir relacions sexuals, milloren molt la qualitat de les mateixes i disminueixen els problemes d’incontinència.

En pacients que presentin disminució de la massa òssia, cal insistir primer en que facin una vida saludable, amb activitat física, eliminin tòxics –sobretot alcohol i tabac- i preguin una dieta adequada, en que no faltin aliments amb vitamina D –que també es pot adquirir prenent el sol 20 o 30 minuts al dia- i calci. Si no n’ hi ha prou amb això es pot complementar la dieta amb vitamines i minerals i si cal donar substàncies que ajudin a fixar el calci en els ossos.