vida-sexual

La sexualitat humana és d’una gran complexitat i, a diferència del que passa amb la majoria d’animals, les relacions sexuals no són una sèrie d’activitats instintives que tenen com a fi primordial la reproducció de la espècie.

La sexualitat en els humans està fortament determinada per aspectes socioculturals, que provenen al seu torn dels valors ètics i morals vigents en la societat, emmotllats a través de la història per les corrents de pensament, la tradició i la religió. La sexualitat forma part de la vida social, i aquest entorn condiciona a nivell psicològic i emotiu la resposta sexual de la persona.

En dones i parelles que consulten per problemes en les relacions sexuals en general i en el coit en particular, cal descartar primer que no hi ha cap patologia física però si no se’n troba cap cal buscar que no hi hagi problemes de base psicològica. En aquests casos pot ser necessari recórrer a un psicòleg/loga o millor a un sexòleg/loga. En alguns casos, la manca d’interès sexual pot obeir a problemes hormonals o a la presa de medicaments (per exemple alguns anticonceptius). El vaginisme, o contracció involuntària de la musculatura de la vagina normal, sol tenir una causa emocional.

Hi ha dos aspectes que poden condicionar negativament les relacions sexuals si no es tenen resolts. El primer és la por a contreure malalties infeccioses, algunes potencialment cancerígenes al cap dels anys. El segon és quan les relacions estan molt mediatitzades per la possibilitat d’embaràs. Quan es vol evitar, cal tenir la tranquil·litat d’utilitzar un mètode segur. Quan es vol aconseguir, cal evitar que cada relació és converteixi en una mena d’examen esperant el resultat de si ve o no la regla.