En alguns països com ara Índia, Pakistan  i Xina és habitual l’avortament provocat quan el sexe del fetus és nena –es produeixen centenars de milers d’avortaments per aquest motiu cada any. La interrupció de l’embaràs perquè el fetus és una nena escandalitza molt en els països occidentals. Però el cert és que les comunitats d’aquests països asiàtics que viuen a l’estranger sovint segueixen la mateixa conducta, i a sobre amb el finançament del sistemes públics de salut.  Al Regne Unit, per exemple, on els originaris de les antigues colònies són nombrosos, s’ amaguen aquestes dades en una clara mostra d’hipocresia.

A Espanya, tant si el que es busca és un fill noi com una noia, per parelles o dones que estan disposades a acceptar una interrupció de l’embaràs dins les primeres setmanes del mateix, la selecció del sexe del nadó, a càrrec del sistema públic, es pot fer de forma completament legal.

Veiem per què:

– Actualment, és possible determinar el sexe fetal amb un simple anàlisi de sang a la mare a partir de les 7 setmanes d’embaràs.

– La llei espanyola d’interrupció voluntària de l’embaràs del 2010,  permet l’avortament lliure, sense haver de donar cap motiu, fins a les 14 setmanes: “Podrá interrumpirse el embarazo dentro de las primeras catorce semanas de gestación a petición de la embarazada”. El sistema públic de salut finança la interrupció de l’embaràs.

 

– Coneixent el sexe fetal en una època tan precoç, si aquest no correspon al sexe desitjat, es pot decidir la interrupció de l’embaràs sense cap mena d’impediment ni condició. A més a més, a l ’inici de l’embaràs la interrupció es pot fer amb una simple medicació i no cal ni intervenció quirúrgica. Per tant pot resultar poc agressiva i repetir-se les vegades que calgui fins aconseguir el fetus del sexe que es vol.

 

– Es produeix així una paradoxa legal ja que mentre la llei de reproducció assistida del 2006 no permet ” la selección del sexo ó la manipulación genética con fines no terapéuticos ó terapéuticos no autorizados”, la llei d’interrupció de l’embaràs del 2010 permet en la pràctica la selecció sense cap restricció.

 

– Resulta a més molt més paradoxal, en termes ètics, no permetre selecció de sexe mitjançant la selecció del espermatozous, que no elimina cap ser independent, i en canvi, autoritzar i finançar la supressió d’un fetus sa de fins a 14 setmanes.

En resum, en la pràctica si una persona vol tenir un fill d’un sexe determinat ho pot fer dins l’actual marc legal, sempre que no tingui objeccions morals davant la interrupció de l’embaràs.