Doctor TorresLa tarda del 9 de gener teníem revisió i vam veure a la nostra filla per ecografia. El doctor ens va dir que tot estava molt bé i que la nostra filla ja estava a punt de sortir.

Aquella nit de lluna plena vam anar a casa nerviosos i emocionats, esperant l’endemà per conèixer la Luz.

A l’endemà, després d’esmorzar i de passejar, vam anar a la Quirón i allà ja va començar el treball de part. No vaig voler epidural, em trobava bé i em sentia més forta que mai. Després del trencament d’aigües i amb oxitocina la cosa ja va canviar… les contraccions es van fer més intenses i el dolor es va fer menys suportable. La llevadora em va deixar una pilota per seure, i el dolor asseguda era molt més fàcil de portar que al llit. Tot i això, el que més em va ajudar  a alleugerir el dolor van ser els massatges de la meva parella i la seva presència, afectuosa, comprensiva i gens invasiva. I en qüestió d’una hora  des de que van començar les contraccions fortes ja vam passar a la sala de parts.

Jo ja no podia més… no suportava una contracció més, i vaig demanar al doctor si estàvem a temps de posar l’epidural. El doctor ens va dir que la Luz havia girat el cap i no podia baixar, i em va demanar intentar col·locar-la bé abans de prendre cap decisió. Li va posar el cap bé… I va néixer!! No van ser més de dues apretades que el pare ja va veure com sortia el cap, i en uns segons ja havia nascut la nostra filla.  Va sortir sense plorar, tota arrugadeta i plena de greix. Era la nena més bonica del món! El seu pare la va vestir, mentre a mi em posaven un punt, i de seguida ens vam trobar els tres sols, encara a la sala de parts, quan la Luz va obrir els ulls i va buscar el mugró per enganxar-se.

De sobte vaig deixar de plorar i de tremolar, em vaig fondre amb la meva filla, la seva olor, la seva suavitat… Va ser molt difícil dormir aquella nit, només volia mirar-la, fer-li petons…

No crec que pugui viure res tan intens com el dia que va néixer la Luz, no canviaria per res del món sentir tot el que vaig sentir aquell dia. No vaig tenir cap molèstia desprès del part, de seguida em vaig sentir recuperada, sense cap dolor, em podia moure perfectament i la lactància va fluir sense cap dificultat. I 14 mesos desprès, seguim connectades, ens entenem i comprenem, mai han hagut còlics, ni plors desesperants… seguim amb la lactància materna i ara també amb jocs, amb els primers passos i amb les primeres paraules, que han sigut “mama, papa i teta”.