Durant el part normal hi ha una zona que ha de fer un gran esforç d’adaptació per permetre la sortida del fetus: és la compresa entre la vagina i l’ anus.

La zona superficial que va del pubis al còccix (“coxis” en castellà) s’anomena tota ella perineu (“periné” en castellà), encara que sovint hom utilitza aquesta denominació només per referir-se a la zona al voltant del rafe perineal, que és el plec cutani que hi ha entre la vagina i l’ anus.

De fet, la zona que pateix el major estirament va des de l’himen, o les seves restes (carúncules himenials), a l’ anus. En el moment d’expulsar el fetus, sobretot quan és el primer part, si es supera la capacitat d’estirament dels teixits, es produeixen estrips. Sovint els estrips són superficials i la pell cicatritza bé amb o sense sutura –en alguns casos si no es sutura bé el procés serà més lent. En uns pocs casos, els estrips són profunds, afectant diferents capes musculars i fins hi tot l’esfínter anal. Això pot produir incontinència permanent i fístules. En els països en vies de desenvolupament hi ha moltes dones amb invalidesa per aquesta causa.

Per evitar estrips greus i les seves conseqüències s’ha recorregut àmpliament a la pràctica d’un tall net, abans de que es produeixi l’estrip, anomenat episiotomia. Com passa sovint, s’han produït abusos en la seva utilització: fent talls molt grans i profunds o fent-la servir en situacions on no hi havia un risc real de ruptura.

Nosaltres estem preocupats des de fa temps per mirar de reduir els estrips greus o les episiotomies àmplies i profundes. Per això, cuidem molt la tècnica de protecció en el moment del part, utilitzem substàncies lubricants,  i només realitzem la episiotomia quan els teixits es comencen a trencar; i sempre superficial i de la mínima amplitud. Hem perfeccionat molt les tècniques i el material de sutura, per quan cal cosir, utilitzant sovint només 1 o 2 punts que aguantin el teixit.

Per reduir els estrips i les episiotomies resulta també convenient realitzar el que s’anomena massatge perineal. Aquest massatge té per objectiu augmentar l’elasticitat de la zona de risc de cara al part. Es pot fer amb olis o cremes adients. És millor rasurar la zona. El pot realitzar  la mateixa dona –es pot ajudar amb un mirall per veure millor l’àrea-  o la seva parella, però es recomanable que el primer cop us l’ensenyi el ginecòleg o la llevadora. N’hi ha prou de començar-lo a les 36-37 setmanes si no hi ha cap contraindicació mèdica. Són suficients 5-6 minuts 1 o 2 cops al dia; si un dia no es fa no passa res.

Passos a seguir per realitzar el massatge perineal:

  •  Neteja’t bé les mans abans de començar l’exercici
  • Col·loca’t en una posició còmode per accedir a la zona: de gatzoneta (“cuclillas” en castellà) amb l’esquena recolzada a la paret, amb una cama una mica alçada recolzant el peu sobre algun moble o estirada amb les cames flexionades i els genolls separats.
  • Aplica’t als dits una mica d’oli o crema lubricant.
  • Introdueix els dits polzes o els índexs dins la vagina (uns 3 cm) i realitza una pressió cap a d’anus. Si ho fa la teva parella ha fer servir els índexs.
  •  Mentre efectues aquesta pressió, mou als dits cap als costats de la vagina, estirant la pell en un moviment en “U”.
  •  Realitza el procés amb suavitat, repetint-lo varies vegades, durant uns 5 minuts.
  • Després de l’exercici fes un petit massatge circular a la zona del perineu per baixar la tibantor i alleugerir possibles molèsties.

 

El massatge perineal no ha de ser un exercici dolorós. Si aquest és el cas, no segueixis i consulta-ho amb el teu ginecòleg.

Adjuntem un vídeo perquè us serveixi d’ajuda –els comentaris estan en anglès.