imageHola, tinc 35 anys i un nen de 4 i una nena de 2 anys. No cal dir que per mi són el millor que m’ha passat a la vida.

L’embaràs del meu fill gran no me’l va portar el Dr. Torres i tan debò l’hagués conegut abans. Vaig canviar de ginecòleg al quedar-me embarassada de la meva filla ja que la primera experiència va ser bastant dura, moltes hores de part patint, jo i el nen, per finalment acabant fent una cesària d’urgència perquè al nen li faltava l’aire. He de dir que les 22 hores que vaig estar a la sala de dilatació, potser han sigut les més dures de la meva vida, les recordo perfectament des que vaig trencar aigües a casa fins que em van donar el nen. Entre l’epidural i l’oxitocina que m’anaven posant vaig acabar dilatant 10 centímetres però a base d’unes contraccions insuportables, i al portar-me a la sala de parts el meu metge em deia que no empenyia prou, finalment va resultar que el nen duia el cordó al voltant del coll i per això no podia sortir. I jo vaig quedar amb una sensació de que no seria mai capaç de tenir nens de forma “natural” que vaig arrossegar fins al final del segon embaràs.

Quan vaig saber que estava embarassada de nou vaig buscar desesperadament un altre ginecòleg, un amb el què em pogués sentir segura de tot i no passar una altra vegada per la primera experiència.

Totes les dones, quan ens quedem embarassades, estem plenes de dubtes, tinguis un, dos o els fills que tinguis, sempre et sorgeixen molts dubtes i tenir un bon metge que no estigui mirant el rellotge mentre et visita és molt important.

Potser és la cosa més important que farem a la nostra vida i l’hem de fer serenament.

Així doncs, quan em vaig quedar embarassada de la meva petitona i vaig anar per primera vegada a la consulta del Dr. Torres em vaig sentir com esperava, ben atesa, acompanyada en tot moment, inclús mimada si es pot dir, ja que durant l’últim trimestre de l’embaràs vaig tenir la pitjor notícia de la meva vida. A la meva mare li havien diagnosticat un tumor cerebral dolent i els pronòstics eren els pitjors. Se’m va caure el món a terra, fins a tal punt que no volia tenir la nena perquè pensava que no la podria estimar, estava totalment fora de mi.

Quan es va acostar el moment del part el Dr. i el seu equip va ser molt comprensiu amb mi, encara recordo una de les últimes visites plorant a la sala d´espera, no podia parar de plorar. Per una banda era feliç perquè faltava molt poquet per veure a la meva princesa i per altra banda estava realment trista per l’estat de la meva mare, la que havia sigut sempre el meu punt de referència, potser no podria veure créixer a la meva filla.
El part de la meva filla va ser una mica semblant al primer, per cesària també, però res a veure amb el patiment del primer. El Dr. Torres quan va arribar a l´hospital i en veure que desprès d’algunes hores ingressada encara no havia dilatat gens, va decidir practicar una cesària.

Per sort, avui, després de dos anys i mig tinc una nena fantàstica, preciosa i que curiosament s’assembla molt a la meva mare. La meva mare segueix lluitant i jo sóc feliç perquè la vida ha sigut molt generosa amb mi. A l’última revisió, el Dr. Torres em va dir que està tot a lloc i que ja estic preparada per tenir el tercer.
Res em faria més il·lusió!
De les meves experiències, trec la conclusió de la importància d’estar en mans d’un bon metge i del tracte humà. Un bon metge, com tots els professionals, no és el que té molts títols i el que més costa la seva visita, sinó el que té la capacitat d’aplicar els seus coneixements d’una manera amable, en definitiva estem a les seves mans.
I jo, personalment, li agreixo infinitament, al Dr. Torres. Moltes gràcies.