CENTRE MEDIC DR TORRES PONS

Situació actual a 7 d’abril de 2020, matí.

JA DISPOSEM DE PROVES SEROLÒGIQUES PEL COVID

A més de les proves de PCR que ja teníem, disposem des d’ahir de fer proves serològiques en sang per detectar la resposta immune IgG/IgA al Covid. Aquestes proves són molt més barates i permeten:

  • Detectar persones que han passat la malaltia de forma asimptomàtica, però han quedat immunitzades.

  • Saber si les persones que han tingut símptomes, però a les no se’ls hi ha fet la PCR -que determina la càrrega viral, han passat realment la infecció o es tractava d’una altre malaltia.

  • Saber quines persones NO han passat la malaltia i per tant estan encara en risc de contagi.

  • Saber si persones que han tingut la malaltia confirmada, tenen després anticossos per aguantar una nova infecció.

En una infecció activa –segons estudis fets a Xina- la IgG pot augmentar a partir del 4t dia dels símptomes i arribar al seu màxim a les 4 setmanes. Aquests anticossos es probable que es mantinguin durant anys. Quan més greu és la infecció més ràpidament puja la IgG.

La determinació d’IgG en el moment oportú detecta el 95% dels casos. La IgA és més precoç, però menys persistent.

Combinant l’estudi serològic IgG/IgA amb la PCR –feta en el moment adient, si es sospita infecció activa- es pot tenir un diagnòstic acurat en la majoria.

Espanya és dels països del mon que ha fet menys tests –a més de fer-los tard- en relació als pacients detectats. Una proporció ideal de detecció preventiva seria haver fet 100 test per cada 3 casos positius; Corea del Sud n’ha fet 100 per cada 2,24 positius, Alemanya 11,26; Espanya 100 per cada 39,58 positius. Això vol dir que a Espanya només s’han fet tests als que tenien símptomes greus i ingressaven als hospitals, per això gairebé un 40% dona positius. Fins i tot a l’Iran i a Itàlia s’han fet més tests en proporció al nombre d’afectats.

Aquesta evidència implica que molta gent pot haver passat la malaltia de forma lleu sense ser detectada i es per tant molt important fer les proves serològiques IgG/IgA per saber la situació de cada persona.

COM ESTÀ LA SITUACIÓ

Ahir va fer 3 setmanes de l’inici del confinament, i això ha disminuït notablement el risc de contagi. Els hospitals, però, estan al doble de la capacitat habitual en pacients crítics i això no baixarà ràpidament.

Espanya té avui la mortalitat més alta del mon per milió d’habitants, gairebé 300, que contrasta fortament amb els 2 de Xina, que va saber confinar la malaltia a una província (Hubei), o als 4 per milió de Corea del Sud o, fins i tot a Europa, als 22 d’Alemanya, que ha demostrat tenir uns experts de Salut Pública molt per sobre dels espanyols i catalans amb el suport de polítics decidits i no a l’inrevés.

Per gestionar emergències com aquesta, no n’hi ha prou amb responsables sanitaris experts en epidemiologia i estadística o que hi siguin només per docilitat, quotes de partit o de gènere.

El confinament no es pot mantenir de forma indefinida, però no es veu que hi hagi cap estratègia més activa i intel·ligent per controlar la malaltia.

NO ENS PLANTEGEM QUÈ FER DESPRÉS DEL COVID, PENSEM A VIURE AMB EL COVID

Una situació controlada seria que a Espanya hi haguessin 6 morts per coronavirus al dia i 20 ingressos a la UCI. Això ara mateix queda lluny.

Ara mateix el risc de contagi a l’aire lliure és mínim, fins i tot sense mascareta, sempre que guardis les distàncies i evitis la gent que va esverada i se’t tira a sobre.

Portar sempre mascareta en els espais tancats. Evitant aglomeracions o estar amb algú amb el que no convius en un espai reduït com el cotxe o l’ascensor.

Portar guants, sobretot per tocar aquelles coses que toca tothom.

Evitar els contactes físics si no és amb la gent que convius a casa.

Posar tot el que es pugui dins armaris de forma que les superfícies quedin netes i es puguin desinfectar fàcilment.

La gent més gran o amb problemes respiratoris i d’altres problemes de salut ha de tenir la màxima precaució per evitar contagis i probablement haurà de mantenir més temps el confinament..

Les embarassades son un grup de risc, la transmissió al fetus és possible, encara que rara. Una malaltia respiratòria greu suposa una disminució de l’oxigenació per la mare i el fetus

Si es va aixecant el confinament el més raonable seria permetre activitats a l’aire lliure, sense aglomeracions. Alguns països reparteixen les hores per passejar el gos per evitar que tothom ho faci alhora.

LA VIDA HA DE CONTINUAR AMB EL CORONAVIRUS COM UNA MALALTIA MÉS A TENIR EN COMPTE. MENTRE NO HI HAGI UNA VACUNA PER TOTHOM AIXÒ POT DURAR TOT L’ANY.

PS: L’ATENCIÓ AL PART CONTINUA IGUAL A L’HOSPITAL QUIRON I AL CENTRE MEDIC TEKNON