PEUETAquestes linees, explicaran una mica resumida la situació que vam viure el meu marit  i jo durant uns anys, i espero que serveixi per totes aquelles parelles que no poden tenir fills i recorreixen a les tècniques artificials, que passi el que passi s`ha de continuar amb el propossit de tenir fills, que no s`ha d`abandonar, tot i que hi han dificultats, lo important es anar endavant i tenir un bon equip amb qui confiar, crec que això es bàsic.

Tot va començar a l`any 2001 quan vam decidir que voliem formar una familia, al cap d`un any vam anar al metge  de la Seguretat Social i ens van començar a fer proves i proves , vam quedar a la llista d`espera i que ja ens avisarien. De tot això ja havien passat dos anys. A l`any 2003 jo ja estava molt desilusionada, estava veient que els meus desitjos no es complirien mai, que m`havia tocat a mi i que probablement ja mai tindria fills. Estava molt deprimida.,molt desanimada, la meva vida era això, no pensava en res mes. Aleshores a través d`un familiar vam contactar amb el Dr.Torres, vam anar a veure`l, era un divendres a la tarda, encara recordo la conversa que vam tenir amb la Carme abans de passar a la visita, ens va dir, ” el que necessitem  es que hi hagi matriu, a partir d`aqui ja no necessitem res mes”, m`enrecordo d`aquestes paraules com si fos ahir.

A partir d`aqui va començar una nova part de la nostra història. Ens van fer proves, al març de 2003 començava la primera FIV, aqui vam tenir el primer negatiu, va ser terrible, no tenia ganes de res, pero ho tenia que tornar a intentar, pensava en el nen o nena que algun dia tindria, tenia que pensar en positiu, sino ,no podia tirar endavant, a la meva vida nomes hi havia aquest tema, no pensava en res mes. Vam tornar-ho a provar al juny del mateix any, un altre resultat negatiu, es  a dir un altra cop dur,no podia ser, que d`aquesta història jo fos la protagonista, no em podia passar a mi tot això,  va passar l`estiu, vam descansar, ens van fer mes proves i al desembre ho vam tornar a intentar, just abans de Nadal el Dr.Torres ens  va donar el  resultat del test POSITIU, no ens ho podiem creure, al cap d`uns dies vaig tenir perdues, vaig tenir que fer un mes de repos, tot anava be, al tercer mes de l`embaraç vaig tenir mes perdues, i vaig tenir que fer repòs pràcticament tot l`embaràs, tenia placenta previa. Pero el 27 d`agost de 2004 va nèixer el Xavi, el millor que m`ha passat a la meva vida. Recordo la primera visita amb el Dr.Torres desprès del naixement del Xavi, que molt emocionada, i encara m`emociono ara al escriure aquestes paraules, que gràcies a ell s`havia complert el somni de la meva vida , que gràcies a ell havia aconseguit el millor que m`ha passat , el meu nen.

Tot i tot el que vam arribar a passar, que no veiem mai la fi del cami, al cap de tres anys, vam decidir donar-li una germaneta al Xavi, vam tornar a veure al Dr.a principis de l`any 2007, ens vam fer la FIV al març, em vaig quedar embarassada a la primera FIV, no vaig tenir que fer repòs en tot l`embaràs, i al desembre de 2007 neixia la meva María.

Amb tot això, el mes important es seguir endavant amb els propossits que desitgem, evidentment que ens ha costat mes que altres parelles,hem tingut molts pals a les rodes, pero tot això ja forma part del passat, ara quan els veig quasi be no m`enrecordo de tot el que vam tenir que passar, cosa que mentre duraba no m`ho podia creure. Tota la vida agrairé al Dr.Torres que gràcies a ell, vaig poder formar la meva familia, i a la Carme per tot el suport psicologic que ens ha donat, la seva ajuda ens ha sigut molt necessaria durant tot aquest proces. A  vegades penso que haguès sigut de la meva vida si no hagues anat aquell divendres, quan tot va començar.