Ester Vilaro 3Recordo molt especialment la primera ecografia que em va fer el doctor quan vaig anar a la consulta per confirmar que estava embarassada. Tant la imatge en si, com el batec del cor, em van deixar sense paraules. No podia ni imaginar que una “coseta” tant petita podia despertar emocions tan grans! A partir d’aquell dia vaig ser conscient que tenir un fill seria la millor experiència vital que podria tenir mai.

Va ser un embaràs molt bo, vaig treballar fins gairebé el final (5 dies per sortir de comptes). Vaig trencar aigües desprès d’un dia de treball de més de 10 hores. El part semblava que hauria de ser per cessaria (l’Eric venia de cap per avall però amb la cara mirant cap endavant), gràcies però a la dedicació i perícia del doctor, vaig poder tenir un part natural, a mi em va fer molta il·lusió.

En veure la careta de l’Eric, a part de l’emoció i les llàgrimes, vaig pensar que era el nen mes guapo del món (la meva mare ja m’havia dit que quan veus els teus fills els veus els més guapos del món, instint de conservació de l’espècie suposo). I ara, ja té 7 anys.

El segon embaràs el recordo més estressant, una diabetis gestacional va ser l’encarregada d’aquest estat d’ànim. El dia del part, va ser programat, L’Ariadna tenia ganes de néixer ràpid i va ser tant fàcil que vaig marxar de l’hospital desprès de només 2 nits!!!. Ara l’Ariadna té 4 anys i és tota una senyoreta.

Hem passat moltes hores sense dormir, l’Eric amb còlics durant 3 mesos i a l’Ariadna que no li agrada massa dormir, aixecant-se a les 5:30 fins als 3 anys. Malgrat tot però, no ho canviaria per res del món!!!

Gràcies a tot l’equip del doctor Torres-Pons per acompanyar-nos ens aquest moments tan especials.