La vitamina C és un antioxidant, és a dir, un nutrient que bloqueja part del mal causat pels radicals lliures que es produeixen diàriament al nostre cos i que s’acumulen amb el temps. Aquests radicals lliures són els responsables del procés d’envelliment i juguen un paper important en els processos cancerígens i en les malalties cardíaques.

A més a més, la vitamina C, augmenta l’absorció del ferro i participa en la formació del col·lagen, per tant és necessària per al bon manteniment de la pell, els tendons i els vasos sanguinis. 

El dèficit es manifesta amb cansament, genives sagnants i gingivitis, redueix la capacitat per a combatre les infeccions i de cicatritzar les ferides. El dèficit greu de vitamina C és coneix amb el nom d’escorbut, en el qual totes aquestes manifestacions es donen de forma greu i poden provocar la mort. Actualment l’escorbut és poc freqüent i fàcil de tractar, però durant els grans viatges marítims duts a terme al segle XV, quan encara no se’n coneixia la causa molts navegants van morir d’escorbut desprès de passar mesos en alta mar sense consumir aliments frescos.

El nostre cos no és capaç ni de fabricar aquesta vitamina ni tampoc d’emmagatzemar-la i per tant és necessari consumir aliments que la continguin cada dia. Aquests aliments són: Les fruites i verdures en general,i  especialment les de colors vermells i verd fosc, consumides en cru i trossejades a l’últim moment (la calor durant la cocció, així com l’aire i la llum a la qual s’exposa quan trossegem els vegetals o exprimim les fruites, destrueix la vitamina C).

La ingesta òptima diària per tal de cobrir les necessitats de vitamina C és de 60mg.

Aquestes necessitats però es veuen augmentades durant l’embaràs, en condicions d’activitat física intensa, i durant els estats febrils, així com en persones fumadores, o que viuen en ciutats amb nivells de contaminació atmosfèrica elevats.